Activitats
El feixisme va tindre la primera impressió a Itàlia i a Alemanya, designa una reacció violenta i autoritària contra la democràcia i el socialisme.
Principis:
-Nacionalisme exacerbat: amb components racistes, defensa l’alçament de la raça per a garantir la unitat nacional. S’eliminen a altres pobles el dret a expandir-se amb l’exèrcit.
-Exalçament de l’Estat: els individus estan subordinats a l’Estat.
-Rebuig del liberalisme i de la democràcia: Nega la igualtat, la sobirania popular i el sufragi. No hi ha separació de poders, parlamentarisme i anul·la l’oposició. Defensa una concepció antigualitària.
-Culte al líder: Exalça la figura d’un líder carismàtic amb tots els poders.
-Desconfien de la raó: Exalça conductes irracionals, com el fanatisme, i defensa la legitimitat de la defensa i de la guerra.
L’any 1919 Benit Mussolini, va fundar els Fasci Italiani di Combattimento, un moviment que agrupava combatents de caràcter populista i nacionalista.
En 1921 es va transformar en el Partito Nazionale Fascista (PNF),que estava contra el comunisme y els bolxevics.
Aquest partit tenia un programa nou que feia discurs populistes i socials, però defensava la propietat privada, amb un fort nacionalisme i un projecte expansionista. La seua simbologia era la camisa negra i la salutació romana amb el braç alçat.
El partit es va nodrir d’alguns sectors d’obrers descontentes però sobretot de la petita burgesia, que temia el comunisme. També els industrials, grans propietaris, l’exèrcit i el govern el veien un bon instrument contra el socialisme.
Va rebre ajuda financera de la principal patronal Italiana (Confindustria) i les esquadres feixistes protagonitzaren molts actes de violència però comptaven amb la complicitat de la policia i la justícia. L’any 1922 ja comptaven amb 700.000 afiliats.
El partit feixista va demostrar la seua bona organització durant la vaga d’agost del 1922, en la que estaven els d’esquerra. Advertiren que si el govern no impedia la vaga ells els substituirien a l’estat, i es guanyaren a la classe mitjana controlant els servei de correus , trens i autobusos.
El colp definitiu fou la marxa sobre roma l’octubre del 1922, on els camises negres ocuparen edificis públics per controlar les institucions del govern. El govern va dimitir, i es demanà a Mussolini que constituirà un nou executiu.
En el lliurament del poder al feixisme participaren dues institucions: La monarquia, donant-li poder a Mussolini, i l´ exercit perquè no volgueren reprimir els feixistes.
Per establir la dictadura hi hagueren restriccions de llibertat entre 1922 i 1924. El camí definitiu cap a la dictadura fou l’assassinat de Matteotti, un socialista que denuncià els crims dels feixistes y el frau de les eleccions. Per no enfrontar-se a les critiques del parlament, Mussolini Va assumir plens poders i silencià l’oposició.
Hitler començà en política amb un grup extremista, racista i agressiu que el 1920 formà el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP). El 1921 va esdevenir el líder, dotant el partit d’un caràcter violent amb la SA (Seccions d’Assalt), que eliminaven els adversaris. També donà un component antijueu i uns símbols característics (camisa marró, salutació romana, creu gammada...)
Després del fracàs del colp contra la República, Hitler va anar a presó sis mesos. Allí va escriure Mein Kampf, exposant el seu pensament i programa polític. Defensava la superioritat de la raça ària i volia formar un Gran Reich per reunir els territoris germànics i buscar l’expansió.
Al eixir de la presó, la seua posició es va reforçar. Fou reconegut com a Fuhrer i el 1925 creà els SS (Grup de protecció). No obstant, la millora econòmica del 1924 al 1929 va fer que els nazis pergueren terreny i hagueren de parar la activitat antiparlamentària.
El malestar social provocat per la crisi del 1929 provocà que els nazis tingueren altra oportunitat i una polarització política. Aconseguiren més diputats que els comunistes i els conservadors feren un acord amb Hitler per por als comunistes. Així, el 1933 fou nomenat canceller en un govern de coalició i jura la constitució, encara que volia un Estat Autoritari.
Les raons de l’èxit dels nazis estan en el suport que encontraren de les persones desesperades per la situació econòmica, els militars que atreien amb el nacionalisme radical, la burgesia que volia mes poder i l’opinió publica que els veia com un arma contra el comunisme, a mes del suport de grans empreses que els donaven ajudes econòmiques.
Els nazis transformaren Alemanya en un règim totalitari on Hitler i els nazis manaven sobre tot. Es suprimiren els partits i sindicats, excepte NSDAP i l’únic sindicat nazi: el Front del Treball Nacionalsocialista. L’administració pública fou depurada amb la llei que permetia acomiadar per motius politics o racials i la judicatura quedà sotmesa al partit alhora que es creaven tribunals per a delictes politics. Els poders del diversos estats foren transferits al Reich, on l’Estat es va constituir com a unitari i centralitzat.
Es va construir un Estat amb mà de ferro. Els organismes executius lluitaven per tindre més poder al règim, la policia fou substituïda per la SS i es creà la Gestapo (Policia Secreta) que s’encarregava dels opositors i l’opinió pública. El 1933 s’obriren els primers camps de concentració, on pergueren la vida moltes persones.
També aconseguir el control de Hitler absolut sobre l’Estat i el partit nazi en la Nit dels Ganivets Llargs (1934), quan s’acabà amb un sector de la SA que no compartia totes les idees del Fuhrer.
