TEMA 9: LA REVOLUCIÓ FRANCESA

26.10.2014 14:40

1.1 LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ
Els burgesos, animats per les noves idees il·lustrades, reclamaven canvis polítics.
La poderosa aristocràcia( s'esforçaven a consolidar i augmentar els seus privilegis i s'oposaven a qualsevol intent de canvi) s'aferrava a l'antic model feudal.
Greu crisi econòmica>> acaba de complicar la situació.
Condicions de vida dels pagesos s'agreuja a causa de l'augment de càrregues feudals.
Males collites >> aboquen a la misèria >> accions de protesta.
L'alça dels preus agràris >> comporta manca de productes bàsics >> provoca fam i malestar.
Crisi industrial.
Finalment, les finances reials estaven en banca rota perque l'aristocràcia no pagava impostos i nomès el tercer estat es feia càrrec dels tributs.
1.2 LA CONVOCATÒRIA DELS ESTATS GENERALS
Calonne, proposa que la noblesa contribuís a pagar impostos, la qual s'oposa, al·legant que nomès els Estats Generals podien aprovar càrregues fiscals.
La rebel·lió nobiliària >> provoca crisi política
Això obliga a Lluís XVI a convocar els ESTATS GENERALS.
Quaderns de queixes: recollien les peticions del rei, reflectien les queixes envers la monarquia.
1.3 LA RUPTURA DEL JULIOL DE 1789
Els Estats Generals es van obrir el 5 de maig de 1789 a Versalles. (Cada estament un únic vot)
Noblesa
Clero
Tercer estat >> reclamava el vot per persona >> el rei i els privilegiats es negaren
Els E.G es van suspendre.
Representants del tercer estat es reuneixen el 20 de juny en un petit pavelló de París.
Es van constituir en ASSAMBLEA NACIONAL > van portar l'agitació al carrer i van obrir portes a la revolució.
9 de juliol, els E.G es transformen en Assamblea Nacional Constituent.
Diputats fan una crida a la mobilització >> 14 de juliol amb l'assalt a la Bastilla
Les noticies del que havia pasat es propaguen >> revolta antisenyorial.
1.4 L'ASSAMBLEA NACIONAL CONSTITUENT ( 1789-1791)
Els diputats havien de legislar per abolir l'Antic Règim però també havien de satisfer la població >> abolició jurídica del feudalisme (estaments, delmes justicia senyorial.. es van suprimir)
Es va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (26 d'agost de 1789) que atorgava la condició de ciutadans lliures i iguals davant la llei, amb drets naturals, polítics i de propietat. Establia la sobirania de la nació.
Nova divisió territorial, abolició de les duanes interiors i es va establir la llibertat de comerç.
La redacció d'una Constitució >> monarquia constitucional ( divisió de poders, dret de veto del rei i sufragi censatari)
1.5 LA CAIGUDA DE LA MONARQUIA
Sector més radical de la burgesia reclamava una organització més democràtica i reformes de caràcter econòmic.
Juny 1791 >> la familia reial va intentar fugir de França per reunir-se amb tropes d'Àustria i invaír el país >> van ser descoberts a Varennes i van ser retornats a París >> la notícia va desprestigiar la monarquia davant del poble.
Es van elegir els diputats del nou parlament >> ASSAMBLEA LEGISLATIVA
Aquesta va declarar la guerra a Àustria.
Els sans-culottes de París (artesans, assalariats..etc) van acudir a defensar la capital, van exigir l'abolició de la monarquia >> esclata el 10 d'agost de 1792 amb l'assalt a les Tulleries >> triomf popular acaba amb l'arrest del rei i la convocatòria d'eleccions amb sufragi universal masculí.
1.6 LA CONVENCIÓ NACIONAL ( 1792- 1795)
Nova Assamblea >> Convenció Nacional ( objectiu d'abolir monarquia i proclamar la república)
LA CONVENCIÓ GIRONDINA
El govern estaca en les seves mans.
Primer problema >> rei Lluís XVI
Eren partidaris de castigar-lo per traició però no el volien processar fins que acabés la guerra.
Els jacobins volien processar--lo i la pressió popular va obligar a jutjar-lo i condemnar-lo.
Lluis XVI >> guillotinat el 21 de gener de 1793.
Divisions a la Convenció i dóna impuls a una coalició europea antirevolucionària.
Insurrecció dels pagesos del departament de la Vendée.
A París, sans-culottes reclamaven reformes socials i igualitaristes.
El govern girondí es va negar.
LA CONVENCIÓ JACOBINA : EL TERROR
Amb el suport dels sans-culottes als carrers, els jacobins van arrestar i executar alguns dels principals dirigents girondins i inauguraren l'etapa, la més radical de la Convenció.
Aproven Constitució (1793) >> sobirania popular i sufragi universal masculí. >> establiren un govern revolucionari i van iniciar una polñitica coneguda com el Terror amb objectiu de vèncer els enemics interiors i exteriors de la revolució i satisfer els grups populars més radicals.
Els més radicals demanaven més igualtats.
Robespierre i els seus fidels es van aïllar, van eliminar els adversaris de la dreta o esquerra >> repressió sagnant.
Els seus enemics es van unir, els van detenir i els van executar el 10 de termidor de l'any II (28 de juliol de 1794)
1.7 LA REPÚBLICA BURGESA (1795-1799)
Després de la caiguda dels jacobins arriba la tercera etapa de la Convenció.
Constitució (1795) >> restableix sufragi censatari més un nou poder executiu >> EL DIRECTORI : va reprimir les revoltes populars, va assolir un relleu especial la conspiració dels iguals i va haver de fer front a la reorganització del moviment reialista.
El 18 de brumari (9 de novembre de 1799) un jove general, Napoleó Bonaparte, va fer un cop d'estat i va accedir al poder >> es va iniciar el Consolat.